“La llibertat de les dones no implica l’esclavitud dels homes, de la mateixa manera que els homes no poden somiar a ser lliures si segueixen oprimint les dones. Però el feminisme és també una nova concepció del món, vist a través del prisma de les dones. Un món en pau on convisquin, sense marginació ni opressió, homes i dones”, escrivia Montserrat Roig. Sempre he pensat que aquestes paraules de Roig defineixen molt bé la meva manera d’entendre el feminisme. Ella parla d’una nova concepció del món, la realitat analitzada i contextualitzada des del nostre prisma. Aquesta és la clau. Que hi siguem, que participem, que tinguem veu i que això es converteixi en normalitat.

Com tots sabem, la campanya del 21D té molts elements d’anormalitat. Molts. Massa. Però els fets positius, encara que siguin pocs, també els hem de posar en valor. Un d’ells és la gran presència de dones en les llistes electorals. Algunes candidatures, com la CUP, sempre han treballar per elaborar llistes paritàries, però altres partits han suspès reiteradament en aquest sentit. En aquests comicis, Esquerra Republicana ha aconseguit configurar, per primera vegada, llistes cremallera i d’altres formacions han treballat per donar pes i protagonisme a algunes de les seves líders. Veure que en un debat electoral a TV3, com el que va tenir lloc aquest passat dilluns, les dones són majoria és, sens dubte, una bona notícia. Demostra que s’han trencat determinades barreres i que han saltat, per fi, a la primera línia política. Tot i així, també cal dir que encara només hi ha una candidata a la presidència de la Generalitat, Inés Arrimadas. Això demostra que, com passa també en molts altres àmbits, les dones ocupen segones o terceres posicions. Elsa Artadi, Marta Rovira, Eva Granados, Elisenda Alemany o Esperanza García, per citar alguns noms de diferents formacions, en són l’exemple.

Però hi són. Treballen. Fan política. Participen en els debats. I sí, fins fa res, era excepcional. Si a poc a poc esdevé normalitat voldrà dir que hem avançat, però que encara no hem guanyat. La lluita segueix dins i fora de la política. Que el 21D ens serveixi també per fer un pas endavant, perquè hi hagi un Parlament el més paritari possible, perquè dones i homes hi siguem representats. La societat, com diria Roig, ens necessita si volem ser lliures.