El sistema electoral determina el grau d'implicació o participació de la ciutadania en els processos polítics? És un instrument "màgic" per combatre la desafecció? Tots els experts coincideixen en afirmar que condiciona, i molt, la vida política d'un país. Per això, malgrat que aquest és un debat etern, mai s'ha aconseguit que la llei electoral tingui un segell català i no repliqui el model espanyol.

Si els teòrics no coincideixen, encara és més difícil que diferents formacions polítiques, amb els seus propis interessos, puguin arribar a un acord. "Canviar el sistema electoral implica acceptar que algú guanya i algú perd. Per tant, el perjudicat difícilment acceptarà els canvis", assegura Ignacio Lago, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquest sentit, el també professor de la UPF, Jaume López, considera que els canvis en una llei electoral no haurien de dependre només dels partits, que prendran les decisions amb "una calculadora a la mà". Per això, defensa que una reforma del sistema electoral "ha d'anar precedida o acompanyada d'un debat social".

De fet, López cita el model que es va utilitzar a Nova Zelanda per elaborar la llei electoral. En aquest cas concret, es va formar una comissió d'experts per debatre sobre el tema i, finalment, el text final es va sotmetre a referèndum.

Quina proposta és la millor per a Catalunya?

Els dos professors consideren que el sistema electoral mixt, que s'utilitza a Alemanya, seria una bona opció per implantar-lo a Catalunya. Per tant, segons detalla López, caldrien dues paperetes a l'hora d'anar a votar. Una correspondria al districte nacional únic i una altra representaria la del territori. "Amb la primera es votaria la llista de país, per tant, el partit que es vol que governi", clarifica el professor.

Alhora, la segona votació permetria "votar el partit o persona que millor pot representar el territori". Els electors podrien optar per partits diferents en les dues votacions. Tot i així, López també proposa ampliar a 150 els 135 escons que té actualment el Parlament de Catalunya, malgrat que mantindria la barrera del 3% que determina la quantitat mínima de vots que necessita una llista electoral per poder participar en el repartiment d'escons.

Per la seva banda, el professor Lago considera que, malgrat les crítiques, el país que s'agafa com a model de sistema electoral és Espanya. "És una paradoxa", ironitza Lago i, alhora, alerta que cal tenir en compte la magnitud dels districtes. "Si som en un districte de 80 escons, els ciutadans han de conèixer molts candidats", explica. Un detall que considera destacat per poder retallar la distància entre electors i representants polítics.

Tot i així, Lago adverteix que el sistema electoral no és "una aspirina" per corregir "el dèficit, la corrupció o la desafecció política". Per tant, considera que cal no evitar el debat però alerta que s'han d'analitzar també els matisos i les limitacions.

De moment, Catalunya segueix utilitzant la mateixa norma que regeix les eleccions a tot Espanya. Té la competència però mai ha existit la voluntat política suficient per arribar a un acord que permeti exercir aquest dret. Es necessita un consens de dos terços de la cambra catalana, és a dir, 90 diputats per aconseguir un canvi.

El gran escull continua sent el sistema de recompte, que beneficia les zones menys habitades de Catalunya, en detriment de Barcelona. Veurem si davant la creació d'un hipotètic estat independent, Catalunya supera aquest obstacle i elabora, definitivament, la seva pròpia llei electoral. 

Part d'aquestes reflexions es van reproduir en un debat, organitzat pel Consell de la Joventut de Barcelona, que es va celebrar aquest passat dimarts a la Universitat Pompeu Fabra.