Crònica d’un ple desconcertant cap a la desconnexió

/Crònica d’un ple desconcertant cap a la desconnexió

Crònica d’un ple desconcertant cap a la desconnexió

Xoc de trens. Crisi institucional. Filibusterisme. Retrets. Dictàmens. Debats de legalitat i de legitimitat. Aquests són alguns dels conceptes que defineixen el ple “excepcional” i “desconcertant” que s’ha viscut aquest dimecres al Parlament de Catalunya.

El temps dirà quines conseqüències tindrà i si haurà creat, o no, precedents, però ha permès aprovar la Llei del referèndum. Un fet que després ha segellat l’executiu de Carles Puigdemont amb la signatura col·legiada del decret de convocatòria. Ara sí. El dia 1 d’octubre, els ciutadans catalans estan cridats a les urnes.  

Les filigranes dels partits de l’oposició per evitar o allargar el debat han estat evidents al llarg de tota la jornada. Aquest dimecres la reforma horària ha saltat pels aires al Parlament. Per tant, encara que tard, finalment s’han finalitzat tots els tràmits parlamentaris que han permès convocar formalment el referèndum. Però per aconseguir-ho, Junts pel Sí i la CUP han hagut d’entomar moltes crítiques.

Cares llargues i també alguns somriures quan es parlava d’un hipotètic “Sí” com a resultat del referèndum de l’1-O

Es respirava un ambient crispat dins de l’hemicicle. Cares llargues i també alguns somriures quan es parlava d’un hipotètic “Sí” com a resultat del referèndum de l’1-O. Aquest to ha molestat a Junts pel Sí i la CUP, per això, la diputada Anna Gabriel ha volgut demanar perdó per “lamentar l’actitud d’alguns diputats” durant el desenvolupament del ple. Alhora, la cupaire també ha constatat “la manca de respecte cap a la presidenta del Parlament”. Aquest dimecres, la mesa de la cambra s’ha hagut de reunir fins a 5 vegades. Extraordinari? Pot ser sí. Però res ha estat ordinari.

Els lletrats del Parlament han fet els seus advertiments, el Consell de Garanties Estatutàries –els dictàmens del qual no són vinculants- també. Com ho ha fet el PP, el PSC, Ciutadans i Catalunya Sí Que Es Pot emparant-se amb el reglament del Parlament i l’Estatut d’Autonomia. Però, malgrat tot, el ple ha procedit al debat i la votació de la llei.

Junts pel Sí ha apel·lat al dret internacional per exercir el dret d’autodeterminació. I la CUP ho ha subscrit afegint que ara és l’hora de “prendre partit” per poder “governar-nos”, afegint que el Principat iniciarà aquest camí però perquè, en un futur ben pròxim, ho puguin fer el conjunt dels Països Catalans.

"La sobirania nacional pertany a tots els espanyols”, reivindicava Xavier García Albiol per intentar evitar l’aprovació del text legislatiu

“El govern espanyol no pot acceptar un referèndum de ruptura. La sobirania nacional pertany a tots els espanyols”, reivindicava Xavier García Albiol per intentar evitar l’aprovació del text legislatiu. Els populars han volgut deixar clar que l’executiu de Rajoy “defensarà la llibertat d’Espanya, davant dels totalitarisme”. Però Lluís Coromines, de Junts pel Sí, ha defensat que els diputats són “dipositaris d’una sobirania” i que, per tant, actuaven “exercint un dret inherent de qualsevol nació”. Però, malgrat que algunes formacions han actuat en bloc, Catalunya Sí Que Es Pot no ho ha pogut fer.

Segons ha explicat Joan Josep Nuet, que ha decidit abandonar l’hemicicle, el seu grup havia acordat que una intervenció la pronunciés Lluís Rabell i una altra Albano Dante. Però Coscubiela “ha trencat l’acord”, en paraules de Nuet. Rabell ha assegurat que el procediment per aprovar la llei s’ha fet “impedient el debat i tapant la boca a la representació política dels catalans”. Encara que el seu grup també ha decidit reconsiderar algunes decisions i Coscubiela ha tirat pel dret i només ha donat la paraula a Rabell. Ara caldrà veure què passa també en el sí de Catalunya Sí Que Es Pot i quin és el seu posicionament de cara al 1-O. Cridaran a la mobilització o posaran pals a les rodes perquè la votació no tiri endavant? Caldrà esperar uns dies perquè el que digui Joan Coscubiela pot distar molt del que puguin acabar defensant Dante o Nuet.

Alguns han parlat de “desafiament” i d’altres de “disbarat”. Aquest darrer és el terme que ha utilitzat el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. “Estan erosionant les nostres institucions, això és una vergonya. La primera víctima del procés és l’Estatut, el reglament de la cambra i la llei que regula el Consell de Garanties”, ha afegit Iceta. Hi ha però qui ha volgut ser concloent. Per això, Inés Arrimadas ha sentenciat: “Ens veurem a les urnes de les eleccions”. Aquestes han estat les últimes paraules de l’oposició abans d’abandonar el ple.

El PP, el PSC i Ciutadans han estès unes senyeres conjuntament amb banderes espanyoles –que després ha retirat espontàniament la diputada de Catalunya Sí Que Es Pot Àngels Martínez- abans d’aixecar-se de l’escó i d’anunciar, en boca d’Arrimadas, la seva intenció de presentar una moció de censura contra Puigdemont.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha confós el diputat Coscubiela amb Carrizosa en més d’una ocasió

Però moltes hores de ple també han comportat moments de deliri. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha confós el diputat Coscubiela amb Carrizosa en més d’una ocasió. De fet, alguns diputats han abandonat el ple pensant que el que havia passat avui era delirant, d’altres amb un somriure que esperen poden repetir el dia 1 d’octubre a les urnes i el dia 2 si guanya el “Sí” i Catalunya emprèn noves dreceres. 

Per | 2017-09-06T20:15:00+00:00 Setembre 6th, 2017|Premsa-Mitjans digitals, Racó Català|0 Comentaris

Deixeu un comentari