“La Mancomunitat ens planteja, amb més urgència que mai, un problema de poder, de funcions d’autonomia. […] L’obstacle més gros serà la resistència de l’administració, la tradició d’absorció, l’abassegament de funcions i mitjans del poder públic a Espanya. […] La resistència serà formidable; però també és formidable la nostra força”. Són frases extretes del discurs que, l’any 1914, va pronunciar Enric Prat de la Riba en assumir la presidència de la Mancomunitat de Catalunya. Un avenç institucional sense precedents que ens remunta fins a principis del segle passat. Però, malgrat tots els canvis, hi ha coses que no han canviat. Amb els seus matisos, algunes parts d’aquest discurs podrien ser utilitzades avui pels dirigents polítics independentistes catalans.

Prat de la Riba parlava de resistència. No deia desobediència sinó resistència. La capacitat de persistència és una de les claus per avançar. En aquestes alçades de la pel·lícula ja no podem parlar només de xoc institucional, legal o jurídic. És també un joc de credibilitat. Així és com es pot guanyar el relat i, per tant, la partida.

Probablement, l’executiu català no podrà desenvolupar el referèndum com hauria desitjat. Els entrebancs són evidents però, de fet, ja ho sabia quan va assumir aquesta responsabilitat. Per tant, el que no es pot permetre Carles Puigdemont ni el seu equip és caminar coix, amb un dèficit de credibilitat. No sabem fins on arribarà el govern espanyol però tampoc quins sacrificis estan disposats a assumir els líders sobiranistes catalans. Arribaran fins al final? Votarem i el dia 2 d’octubre s’executarà el resultat si guanya el “Sí”? Els dubtes hi són però només es poden esvair explicant alguns moviments. Per tant, demostrant que existeix una coherència i que s’actua amb fermesa.

No només cal tenir molt clar que el referèndum de l’1-O és vinculant sinó també demostrar que s’executarà amb totes les garanties. Que la Sindicatura Electoral, els membres que conformaran les meses o els observadors internacionals que validaran el procés actuaran amb neutralitat i professionalitat. És a dir, que se segueixen els mateixos paràmetres que en qualsevol altra cita electoral.

Cal deixar clar què es va a fer i com s’aconseguirà. Els que consideren que el dia 1-O serà una jornada més de mobilització ciutadana o un acte d’agitació independentista, ho seguiran pensant fins que algú monopolitzi -en el sentit positiu del terme- el debat i aconsegueixi imposar democràticament i pacíficament el seu relat.

La postveritat pot fer més o menys fortuna en tot aquest moviment polític, pot embrutar determinats discursos però, si no triomfa, evidenciarà l’èxit de l’independentisme català. Per tant, el govern ha d’explicar les coses pel seu nom, ha d’actuar calculadament i ha de demostrar la seva credibilitat, garantia i solvència. A veure si, d’una vegada per totes, es demostra el que ja deia Prat de la Riba: “La resistència serà formidable; però també és formidable la nostra força”.